Galetes Casolanes

Fa uns mesos, no va haver manera humana de sortir de casa en tot el cap de setmana, el dissabte al matí tot i estar aixecats des de les 7.30, entre esmorzars que s’allarguen, la neteja de la casa, la compra setmanal via internet, les dos centes rentadores... quan ens vam adonar ja era l’hora de fer el dinar per que les nostres bèsties pardes reclamaven el seu menjar qual morts de gana... Com pot ser que passin tant ràpid les hores i sense parar?

I és clar, per la tarda no va ser menys, després de fer el dinar per uns i per altres, dinar, posar a fer la migdiada al més petit i intentar que l’altre es relaxés, i de nou rentar i recollir tot, ja estàvem de nou en dansa i amb una nena que demanava a crits (en el sentit literal de la paraula) que li féssim cas... i per acabar-ho d’adobar a fora ja era negre nit tot i ser les 17.30!

Així que donada la situació i sabent com li agrada i tranquil·litza cuinar a la Laia vam tenir una idea brillant, que no embruta gairebé ni necessita molt de temps... I aquí ve el nostre DIY patateru...

Necessiteu:
1-    Massa de pasta de full (feta)
2-    1 ou
3-    Talla pastes de formes diferents, o si no en teniu, nosaltres utilitzem els de la plastilina (ben nets)
4-    Sucre

Penso que veient els ingredients no té gaire secret, no?

Obriu la pasta de full, talleu les formes, les deixeu en el mateix paper de la pasta de full, tireu una mica de sucre per sobre, i amb l’ou batut les pinteu, 5 minuts de forn i voilà! Fetes!!

No son les galetes més saboroses del món però almenys us donen un temps d’esbarjo amb els peques i un berenar boniiiisssiiim!

Les galetes abans de ficar-les al forn, no tinc la foto del resultat pero us adelanto que no en va quedar ni una.

Llei de Murphy

El sonall d’en Max

Aquest any en Max ha començat a l’escola Bressol, la veritat és que va ser un gran canvi per ell, acostumat al “balneari” en el que havia estat durant els seus primer mesos de vida amb els Yayos, l’escola bressol li devia semblar un lloc estressant! Fins i tot a mi m’ho semblaria si cada cop que volgués dormir tingués llest un coixí, una manteta, em tanquessin la tele, no es pogués moure ni una cadira... però “c’est la vie!”

Per tant quan el deixàvem per el matí, el pobre ho passava força malament, volia braços, ser el centre d’atenció... fins que vam descobrir una cosa que el calmava i li encantava tocar. Una cosa tant senzilla com una corda plena de taps d’ampolles de plàstic que al moure-la feia soroll!!

Així que, com que a casa teníem el mateix problema, de voler sentir-se exclusiu  tenint una germana... l’Albert va decidir fer una còpia amb “millores” del que semblava seria la joguina de l’any! I entre tots vam començar a recopilar taps d’ampolles de plàstic, taps de biberons vells... per fer el “super gadget”

I aquest va ser el resultat! Vam fer els forats en el taps, i vam passar-li la goma, el vam fer amb goma en comptes de corda per a que el pogués estirar i fes més soroll... i voilà!

Però com ja se sap, “lley de murphy” després de fer-ho el nen no li va fer ni cas, li hem penjat de tot arreu, li hem donat a les mans, enredat als braços, penjat de la trona... res de res! Un DIY al que malauradament no ha acabat de trobar-li el puntillo. Què li farem?

El perquè de tot plegat

Nosaltres no som d’aquests pares manetes que treuen temps, de no se sap on (sota les pedres?) per fer coses originals, laborioses i “mega cuquis” per a ells mateixos o per als seus fills, el que s’anomena el DIY (do it yourself) i que està tant de moda últimament… I del que jo soc una autèntica mega fan  però incapaç de fer-ho, és a dir soc una manasses!

Amb dos nens, ens definim com uns pares estressats que intenten fer el màxim de coses sense necessitat de trencar-se el cap o estar hores capficats, però obtenint resultats que “molin” tant com els dels “pares DIY”.

La nostra familia segons la laia

Per aquest motiu em iniciat aquest blog per reivindicar que aquest tipus de pare també mola, per donar idees, i recollir-ne, per veure que no som els únics i animar a aquells que no tenen temps a fer coses tant o més guays que els fabulosos “pares DIY”.



Així que anirem escrivint aquí, quan tinguem temps, puguem i ens deixin i intentarem que aquesta eina ens ajudi a ser millors pares.