EN ROC EL MOC

Aquesta setmana, ha estat una setmana de boixos, d’aquelles que prefereixes oblidar... Entre presses, malalties, canvis, feina, “enfados de nens” i nervis, acabes el dia tirat en el sofà dormit abans que s’acabi el telenotícies...

Per aquesta raó he recordat aquells temps on la nostra nena era NENA, i creia tot el que els seus pares li deien, aquella nena a la que se la podia convèncer fàcilment que no s’enrabiava... Bueno, no és del tot veritat, la Laia sempre ha tingut caràcter, però si més no era fàcil acontentar-la amb un detall.

I aquí ve el nostre DIY, un conte sobre els mocs!! Sí els mocs! Els mocs que surten i que a vegades costa tant de treure, a no ser que sigui amb la màniga! i per a que no es quedin al nas, nosaltres vam fer aquest conte tant surrealista! I està provat que funciona!

Bon cap de setmana! I espero que us funcioni a vosaltres també!

PASTÍS DE POMA I PLÀTAN

Després de sentir les últimes notícies sobre el menjar de IKEA, i sobretot sobre el pastís de xocolata cruixent i les restes de KK que hi han trobat a dins, cada vegada em ve menys de gust comprar menjar barat... ara no direm que soms uns papes DIY, per que tampoc ens hi matem tant (no, no sabem fer cupcakes que estan taant de moda!!) ni comprem a l’apartat de Delicatessens del Corte Inglés!  Però si que fem coses senzilles i bones com aquest pastís! Aquí us deixo el post d’avui!

A casa les fruites que sempre tenim a la nevera son les pomes i els plàtans, l’explicació és senzilla, les pomes en teoria son per els pares que se n’haurien de menjar una al dia, per mantenir “la línia”... i els plàtans és la fruita que agrada tant a la Laia com al Max i ens salva en moltes ocasions... 
Total, hi ha setmanes en que aquestes fruites comencen a posar-se marrons i no sabem com gastar-les... fins l’altre dia que gràcies a una pasta brisa, que també caducava en breu vam decidir fer aquesta recepta:

Necessiteu:

1 pasta brisa de “La cocinera”
Plàtans i pomes
Melmelada del que tingueu

I la recepta és així de senzilla: agafeu els plàtans i com que son tous podeu deixar que els talli el nen amb un ganivet de plàstic mateix, mentre vosaltres talleu les pomes no gaire gruixudes.

Els trossos de les puntes del plàtans que queden pitjor, nosaltres li donàvem al Max que, qual cotxe escombra,  s’ho menjava.

Obriu la massa brisa i la col·loqueu en un motllo de silicona ben xafadeta i punxada amb una forquilla, la poseu al forn calent, a uns 200 graus uns 10 minuts i la traieu.

La ompliu amb els trossos de poma i plàtan (això ho pot fer el nen per que està demostrat que quan pitjor es posen millor queda), i amb un pinzell les pinteu amb la melmelada (si l’escalfeu una mica amb aigua és més fàcil)

La tornem a posar al forn, uns minuts més, fins que veieu que els cantons estan daurats, i llesta! Si la deixeu refredar una mica el suc de les fruites no serà tant líquid i serà més fàcil menjar-la.

Bon Profit!

 

La Laia enfeinada

En Max de tasta olletes