dijous, 24 de gener del 2013

Llei de Murphy

El sonall d’en Max

Aquest any en Max ha començat a l’escola Bressol, la veritat és que va ser un gran canvi per ell, acostumat al “balneari” en el que havia estat durant els seus primer mesos de vida amb els Yayos, l’escola bressol li devia semblar un lloc estressant! Fins i tot a mi m’ho semblaria si cada cop que volgués dormir tingués llest un coixí, una manteta, em tanquessin la tele, no es pogués moure ni una cadira... però “c’est la vie!”

Per tant quan el deixàvem per el matí, el pobre ho passava força malament, volia braços, ser el centre d’atenció... fins que vam descobrir una cosa que el calmava i li encantava tocar. Una cosa tant senzilla com una corda plena de taps d’ampolles de plàstic que al moure-la feia soroll!!
Així que, com que a casa teníem el mateix problema, de voler sentir-se exclusiu  tenint una germana... l’Albert va decidir fer una còpia amb “millores” del que semblava seria la joguina de l’any! I entre tots vam començar a recopilar taps d’ampolles de plàstic, taps de biberons vells... per fer el “super gadget”

I aquest va ser el resultat! Vam fer els forats en el taps, i vam passar-li la goma, el vam fer amb goma en comptes de corda per a que el pogués estirar i fes més soroll... i voilà!

Però com ja se sap, “lley de murphy” després de fer-ho el nen no li va fer ni cas, li hem penjat de tot arreu, li hem donat a les mans, enredat als braços, penjat de la trona... res de res! Un DIY al que malauradament no ha acabat de trobar-li el puntillo. Què li farem?

1 comentari:

  1. I vosaltres dieu que no sou pares DIY? però si aquest "sonajero" (ho sento però amb sonall com que no em surt..."gajes" de l'educació)és DIY total!
    ;)

    pd. de la DIY per excel.lència!

    ResponElimina